Un estudi de Fisabio- Hospital Doctor Peset, l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València (UPV) demostra que les nanopartícules d'or i ceri Au/CeO2 amb un contingut en or de tan sols 0,82% exerceixen accions antioxidants i antiinflamatòries en la interacció leucòcit-endoteli de pacients amb diabetis tipus 2 (DM2). D'aquesta manera, es crea un paper protector enfront de l'aparició d'aterosclerosi i malalties cardiovasculars.

 

Les interacciones leucòcits-endoteli són una sèrie de processos que tenen lloc quan els leucòcits, també coneguts com a glòbuls blancs, es desplacen a través de la capa endotelial que recobreix els vasos sanguinis a la recerca de llocs d'inflamació o infecció. Aquestes interaccions són una part essencial del sistema immunitari i juguen un paper important en la protecció del cos contra infeccions i malalties.

 

L'objectiu d'aquest estudi era avaluar els efectes de les nanopartícules d'or i ceri Au/CeO2 amb diferents graus de puresa d'or (10, 4,4, 1,79 i 0,82%) sobre les interacciones leucòcits-endoteli i la inflamació en pacients amb DM2. El seu investigador principal és el Dr. Víctor Manuel Víctor González, que forma part del del Grup Mecanismes moleculars subjacents a la diabesitat, de Fisabio-Hospital Doctor Peset, i del Grup d'investigació de la funció vascular d'INCLIVA (coordinat pel Dr. José Mª Vila Salinas). 

 

Els primers resultats d'aquesta investigació s'han publicat recentment en la revista Antioxidants, amb el títol ‘Gold nanoparticles supported on ceria nanoparticles modulate leukocyte-endothelium cell interactions and inflammation in Type 2 Diabetes'. L'estudi, prospectiu i observacional, es va realitzar en una cohort de 57 pacients amb DM2 -atesos en el Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Doctor Peset de València i diagnosticats segons els criteris de l'American Diabetes Association- i 51 persones sanes. 

 

En l'estudi han participat, entre altres, Susana Rovira-Llopis, de la UV; Hermenegildo García, de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ) de la UPV; i Pedro Díaz Pozo i Milagros Rocha Barajas, tots dos de Fisabio-Hospital Doctor Peset. El personal investigador que ha participat està vinculat al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) i al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBERBBN).

 

La DM2 és un seriós problema de salut a tot el món, ja que la seua prevalença va en augment i suposa una reducció de l'expectativa de vida. L'estrés oxidatiu –que es produeix quan hi ha un desequilibri entre la producció de radicals lliures i la capacitat del cos per a combatre'ls mitjançant antioxidants, genera problemes de salut, com l'envelliment prematur, malalties cardíaques, uns certs tipus de càncer i altres malalties cròniques- i la deterioració mitocondrial s'han relacionat amb l'aparició de resistència a la insulina, la DM2 i les malalties cardiometabòliques.

 

L'ús de nanopartícules en biomedicina està creixent, amb una varietat d'aplicacions potencials, que inclouen teràpia antioxidant, bioimatge i administració de fàrmacs. Entre els diferents tipus de nanopartícules, les de ceri (CeO2) són especialment prometedores a causa de la seua versatilitat, biocompatibilitat i propietats fisicoquímiques. 

 

A més, s'ha demostrat que el CeO2 té propietats antioxidants i pot usar-se per a combatre l'estrés oxidatiu. Aquesta capacitat antioxidant es pot augmentar quan les nanopartícules es combinen amb uns certs metalls, com ara plata, platí o or. Per a aconseguir la màxima activitat antioxidant és necessari que les nanopartícules d'or tinguen un diàmetre d'uns pocs nanòmetres, amb una distribució de grandàries estreta i que siguen estables enfront de l'aglomeració. Això s'aconsegueix depositant adequadament les partícules d'or sobre la superfície de l'òxid de ceri que actua com a suport. Per això, el treball és pluridisciplinari i requereix d'un equip amb capacitat per a preparar aquest tipus de materials com l'ITQ.

 

Encara que l'etiologia de la resistència a la insulina i la DM2 és complexa, diferents estudis recolzaven el potencial de les nanopartícules d'or com a antioxidants en models de la DM2, entre altres, però encara es desconeixia si podien proporcionar beneficis als qui pateixen aquesta malaltia. 

 

La investigació ha obtingut un finançament de 207.157 euros de la Generalitat Valenciana (PROMETEU/2019/027) i de 183.920 euros de l'Institut de Salut Carles III (PI19/0838).

 

Enllaç a l'article: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36421483/