Un estudi recent de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) a l'Hospital Universitari Doctor Peset i la Universitat de València (UV), ha demostrat que la inflamació de les genives (gingivitis) en dones amb síndrome d'ovari poliquístic (SOP) està associada a un augment significatiu en el risc de patir malalties cardiovasculars.

El treball, publicat en la revista Journal of Periodontology, aprofundix en la connexió entre la salut bucal i les malalties sistèmiques, aquelles que afecten diversos òrgans i sistemes del cos. En el cas de pacients amb SOP, condició caracteritzada per desequilibris hormonals i metabòlics, s'observa que la gingivitis potencia l'activació de les cèl·lules del sistema immune, com els leucòcits, la qual cosa pot portar a una inflamació vascular crònica, un factor clau en el desenrotllament de l'aterosclerosi.

Estudis previs ja havien assenyalat que el SOP incrementa el risc de diabetis i aterosclerosi. Este estudi, no obstant això, s'ha centrat en analitzar l'impacte de la coexistència de SOP i gingivitis.

“Este estudi –part de la Tesi Doctoral de Cecilia Márquez, professora Ajudant de la Universitat de València– demostra com la inflamació de genives mantinguda en el temps (la més lleu, tractable i reversible de les malalties periodontals) és capaç d'activar a nivell sistèmic als leucòcits i predisposar al desenrotllament d'aterosclerosi”, explica Milagros Rocha, investigadora de Fisabio a l'Hospital Universitari Doctor Peset.

La investigació va incloure a més de 100 dones distribuïdes en tres grups: un sense SOP i dos amb SOP (amb i sense gingivitis). Per a cada participant, es van avaluar variables clíniques, odontològiques i altres factors rellevants. Els resultats van indicar que el sistema immune de les pacients amb gingivitis i SOP mostra una major activació, la qual cosa contribuïx al desenrotllament de malalties cardiovasculars. 

Estes troballes destaquen la importància de la cura bucodental sobre la salut sistèmica i obrin una finestra a futurs estudis per a desenrotllar teràpies efectives dirigides a este grup de pacients.

La investigació ha rebut finançament de l'Institut Carles III (ISCIII PI22/01009), la Generalitat Valenciana (Prometeu CIPROM/2022/32) i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (FPU 18/00854).